L’arbitrarisme ja no resulta provocador: Cascall i jihad, herois i
heroïnes, crisi permanent
No hi ha cap problema que se’m calfe la copa; La fama
és efímera, la infàmia duradora
I no sé qui em mira, però jo hi veig; La meua dona és
insubmisa
I ja em va bé
Com és l’instint de supervivència del suïcida? En té?
Ànima és igual a Esperit? Si tens mala consciència més val que
et confesses
Pots fer-ho amb mi, o amb un capellà; Per allò del secret de
confessió
Com portes les decepcions? Què fem pels amics?
Ens en preocupem? Ens compadim dels seus mals?
M’acarones, Absinti: Una pregunta és una resposta
Els éssers humans són herois, déus que s’han d’enfrontar a la
mort
Contrarietats de la carn, Absinti, on ets? Dona dolça o salada?
Spleen
Desistir desasistit, massa material espiritual, petita Absinti
És complicat tenir una continuïtat (I no trair les expectatives); Les
germanes de la caritat, per desgràcia, ho entenen malament
O no ho entenen
El bebedor d’absenta sap quant de temps pot beure, o ha de beure;
O convé beure, segons la cosmovisió del bevedor
No pots lluitar contra l’atzar, els bàrbars són els altres
Els bàrbars, amb sort, no ho semblen tant, han obtingut la glòria
aparent, la vergonya manifesta d’hipòcrites i fariseus
Només Déu té poder i glòria
Fragment de Dandi Absent. Text original de Sergi Torró. Tots els drets reservats ©Sergi Torró 2013
...
No hay comentarios:
Publicar un comentario